21 d’abril de 2011

El bressol de l'Empordà

     Escollida pels déus reflecteix dos mons diferents, el grec i l’iber, dues civilitzacions que van conviure en el territori que avui coneixem com a Empordà. Roca, historiadora i filòloga, ha decidit mostrar-nos a través de la ficció el contrast i alhora l’harmonia entre dues cultures que deixaran profunda petjada en la nostra història. “La fusió del poble iber i l’emporità, que després heretaran els romans, ens ha aportat gran part del nostre bagatge, des de la construcció de les cases i cisternes, fins a les menges o celebració de festivitats”, explica l’autora.
     La novel·la recrea el període que va des del 305 fins al 287 aC., quan Empòrion (l’Empúries grega) viu un moment d’esplendor i bona entesa amb els indigets, és a dir, els ibers, la capital dels quals és Ullastret. La novel·la trenca tòpics sobre el poble iber, prou desconegut encara, ja que no es tracta d’una civilització merament agrícola sinó molt avançada: tenien una llengua escrita, coneixien la metal·lúrgia del ferro i encunyaven monedes. És més, la dona gaudia de més llibertat que en la cultura grega i cal recordar que els ibers no eren esclavistes com els seus veïns. “Tenia molt d’interès a escriure una novel·la sobre l’Empúries grega, pel seu entorn i història singular i perquè la podem considerar la primera ciutat de Catalunya. També volia novel·lar el temps preromà quan el poble iber encara no havia estat esclafat pels romans”, argumenta l’autora.
     L’escriptora barcelonina reprodueix de forma minuciosa i rigorosa el dia a dia: vestits, utensilis, alimentació celebracions, el poder i la influència dels astres i, com a curiositat, el ball en rotllana dels indigetes, que podria ser el precedent de la sardana. Roca, que ja havia conreat la novel·la històrica amb Intrigues de palau, El monestir proscrit o Barcino,  té ben clar com s’ha d’aconseguir el difícil equilibri entre la part literària, de ficció, i la part històrica: “Compensant contínuament i sense perdre el nord que es vol escriure una novel·la, no un llibre d’història. El punt de partida bàsic és crear un argument prou sòlid (l’argument ha de pesar) i emmarcar-lo dins el context històric. En aquest cas, m’he servit de passions enfrontades per recrear aquesta època empordanesa”.
     Precisament aquest període històric sembla el context més propici perquè sorgeixi la galeria de personatges que van desfilant al llarg del llibre: una dona que lluita per ser mestressa del seu destí, un ric comerciant grec, un metge-sacerdot, un cap de la tribu indigeta que vol mantenir la identitat del seu poble, una hetera o cortesana d’alta categoria que sap moure els fils... Personatges de ficció que conviuen amb personatges històrics com Alexandre Magne, el rei Ptolemeu, Heròfil de Calcedònia, el tirà de Siracusa Agàtocles o la poetessa Safo. Humans tots ells, reals o de ficció, que vivien trenta-cinc anys de mitjana i que tenien una visió del món molt diferent a la nostra. Humans, però, sotmesos a les mateixes passions i debilitats que les nostres perquè, com diu l’autora, “les passions humanes continuen sent les mateixes, tan sols han canviat les circumstàncies”.
I rere tot plegat, el paper de les dones, veritables protagonistes de Escollida pels déus. Dones valentes que, de manera subtil, saben exercir el seu poder en unes societats marcadament patriarcals: “Dins de les possibilitats de la versemblança històrica, he triat personatges femenins que puguin tenir un paper influent, com la sacerdotessa d’Índica o la cortesana d’Empúries. I, en general, en les meves novel·les, m’agrada treballar amb personatges femenins forts que lluiten per aconseguir allò que desitgen.”, conclou Maria Carme Roca.

La Vanguardia, 21 d'abril de 2011